9 de nov. 2008

Quin canvi volem?

Fa mesos que els mitjans de comunicació van plens de les eleccions a la presidència dels EEUU. Primer van ser les primàries del partit demòcrata i el partit republicà; després, i un cop escollits els candidats, ens van anar bombardejant amb tota mena d’informació sobre la vida i miracles dels dos finalistes a la cursa a la Casa Blanca. Aquesta setmana, per fi, s’han celebrat els tan esperats comicis, històrics pel resultat i per la importància que han tingut les noves tecnologies durant la campanya(debats, blogs...). El resultat ha estat el previst gairebé per tothom: el fins ara senador per Illinois, Barack Obama, ha estat escollit per ser el 44è president americà des que George Washington ho va ser l’abril de 1789.
El fins ara candidat demòcrata es convertirà el proper dia 20 de gener en la primera persona d’origen afroamericà en dirigir el més gran transatlàntic polític i econòmic del món, on la majoria de gent és de raça blanca, un fet que fins no fa gaire podia semblar extret d’un guió cinematogràfic, una utopia que per a molts s’ha fet realitat.
Obama representa, tant pels nord-americans como no, un futur millor. Ell ha aconseguit fer somiar en un món que es pot canviar i per això s’ha passat la campanya electoral prometent un canvi. Ara se li gira feina. Ha de tornar la confiança a milers de persones que viuen en un país mancat d’il•lusió, un país on les diferències socials són cada cop més importants, un país on la sanitat no està garantida per a tothom, un país on les escoles semblen centres penitenciaris, un país on l’actual crisi econòmica recorda la de 1929, un país ple de mancances per molt bonic que ens el vulguin pintar, (el passat dimecres un nen de 8 anys va matar dues persones amb un rifle, una de les quals era el seu pare).
Un país que pot canviar el color de la pell del seu màxim representant sense escandalitzar-se, ha de procurar dotar la seva gent d’unes condicions socials i d’uns valors, que no són precisament els actuals. Aquest ha de ser el veritable canvi!
A casa nostra ens cal aquest canvi?

2 comentaris:

Manel Sastre ha dit...

No vull fer un acudit fàcil...però podriem dir que, malgrat l'Obama, ho tenim negre!!

Gemma ha dit...

Com diu el Manel, realment l'Obama ho té ben negre. I no només per l'herència que es trobarà el 20 de gener (i no has citat les 2 guerres obertes a l'Irak i a l'Afganistan), sino també perquè ha generat unes expectatives, una il·lusió, uns somnis a milions de persones a tot el món que difícilment podrà mantenir.