2 de nov. 2008

Pep Vives

Dies enrere a el Vendrell vaig trobar-me a la Ció. Feia molts anys que no la veia. Vàrem estar parlant una bona estona, del que feiem, del que ens preocupava... i es clar dels bons moments que passàrem fent teatre amb el Pep, el Pep Vives.
A casa et tenim molt present. De debò. Van ser uns anys inoblidables una anys que ens van enriquir moltíssim com a persones.
Gràcies Pep per ensenyar-nos a estimar el teatre.

1 comentari:

Gemma ha dit...

Magí, i perquè no hi tornes? Jo recordo molt bé aquelles tardes de diumenge i dissabte que, sobretot amb la Carme, et resseguiem als teatres de la comarca... Va, torna-hi, que encara m'hi afegiria jo...